Oido por ahí

Com molts del meu cercle haureu sentit fins la sacietat aquests últims dies, últimament no tinc massa vida degut a molt simpàtiques persones que creuen que un alumne és un superhumà amb el poder d’allargar el dia fins a les 30 hores sense patir-ne el cansament… Així que no tinc massa temps per escriure res [...]

Divinamente

Hay dias en los que me parece que me si ocurre una sola cosa mala más, va a bajar (o subir) el demonio y me va a ofrecer un oferta para la compra de mi alma por pura compasión divina.

Efimeritat

M’espanta extraordinàriament pensar en l’efimeritat de les coses. Del nosaltres, de l’això, del jo.
Però intento deixar les coses en l’estat mínim en el que em sento segur, i provo de no donar-li més voltes de les necessàries (per evitar depre’s inútils i coses d’aquestes) i de pensar en la última vegada en la que vàrem [...]

Dia a dia

Camino pel carrer amb cara d’amargat. A ningú li interessa el que puc estar pensant. I mentrestant, suo fent un slalom amb tota la gent que se’m va creuant i que no ’saparta. Molta més de la que us podeu arribar a imaginar.

Cara d’amargat al carrer. Al tren és diferent. Allà em deixo anar, doncs [...]

On…

Fart de la mare que va parir Fourier i el pare que el va engendrar, em podreu trobar a cavall (a galop) entre el tren més llarg del món i les antenes dels terrat, sempre dipols, és clar. No em volgueu complicar els coses.
Doncs penjat a les antenes, com un monigote del penjat qualsevol, però [...]

Amb l’esmorzar al llit

El poeta viu a l’ombra sempre. I en aquest amagatall les idees no pateixen la vergonya que l’aire i el sol provoca (urticaria de manera excepcional. Però calleu, que no els agrada que preguntin).
I per la nit el poeta descansa el cos i exercita la boca, parlant en vers però sense escriure res. Per a [...]

Coses poc importants que et passen pel cap enmig d’un viatge

Aparto el Pueblo y enciendo la luz. Me vienen a la mente recuerdos en forma de consejos que no he seguido, por supuesto. ¿Qué sería del sueño de la vida entonces? Escuchando ruido de una pantalla. Molestando con ella y escribiendo sin sentido que no cuenta lo que quiero decir. Ni tan siquiera yo lo [...]

Coses importants a la vida a fer abans de viatjar

Seure al bar amb un cafè a la taula i un llibre a les mans que t’explica el final abans d’hora per evitar tensión nerviosa (sic).
Oblidar-te sense odiar-te en l’intent i esperar mentres tatxo la llista de coses a fer.
Traduir i escriure les reverberacions dels budells i mesurar en polzades la llargada de l’intestí prim [...]

Ràpid, que et venen a buscar

Ara que estem en companyia i en confiança, i que no tinc massa temps per acabar d’escriure això abans la soledat d’avui pateixi un game over parlarem una mica abans de marxar com una mena de repte per a la prosa espontània i a la velocitat del dits. Amb el temps que queda m’agradaria parlar [...]

!!!!!!!

Ben pensat, potser faig prosa espontània més sovint del que em pensava… i si a voltes dic les coses a mitges, ha de ser per què el subconscient que tinc per algun racó de la massa gris així ho ordena.