Solo deseo, un minuto para aburrirme en él.

Com molts del meu cercle haureu sentit fins la sacietat aquests últims dies, últimament no tinc massa vida degut a molt simpàtiques persones que creuen que un alumne és un superhumà amb el poder d’allargar el dia fins a les 30 hores sense patir-ne el cansament… Així que no tinc massa temps per escriure res molt elaborat aquí (però de ganes en tinc!), així que us deixo amb un tast d’un fragment que he oido por ahí:

seguir la trayectoria que llevan las nubes
y volver por la mañana igual que sale el sol…

La persona prudent és aquella que no fa les coses ni per excés ni per defecte.

La persona enamorada resta idiotitzada durant el procés.

La persona inspirada escriu de coses que se li acudeixen i que a ella li semblen genials i que mantenen certa cohesió unes amb altres.

La persona sense musa escriu a trossos curts sense cohesió i intenta donar-li una forma tal que fa lleig el resultat final.

La persona savia no és la que sap, si no el que aprofita el que sap per fer les coses.

La persona savia altre cop, no és aquella que agafa el que li donen, si no el que no ho agafa o ho agafa amb ànims de canviar-ho.

La persona amb ganes d’anar-se al llit amb algú baixa el llistó de manera que pot sortir perjudicat algun aspecte de les seves relacions socials i, especialment, d’amistat.

La persona bon estudiant no és necessàriament la que treu la millor nota, si no la que sap el que es fa.

La persona amb criteri no és la que viu a la ciutat perfecta, sinó la que viu a la ciutat perfecta, li troba defectes i els dóna a conèixer mentre veu caminar els carrers per entre les cases.

La persona amb consciència col·lectiva no és un revolucionari ric.

La persona alcohòlica no és aquella a qui tothom assenyala i criminalitza un dissabte a la nit.

La persona superior és aquella que sap que encara que tothom es vani de ser diferent, tots pequem del mateix. Encara que la persona superior sigui la major pecadora.

]]> http://anomenatinutil.wordpress.com/2009/06/24/la-persona/feed/ 7 anomenatinutil http://anomenatinutil.wordpress.com/2009/05/02/words/ http://anomenatinutil.wordpress.com/2009/05/02/words/#comments Sat, 02 May 2009 16:19:05 +0000 anomenatinutil http://anomenatinutil.wordpress.com/?p=668 ]]>

cause you know sometimes words have two meanings

Stairway to heaven – Led Zeppelin

En aquel lugar donde reina la tristeza, no se castiga el delito, se castiga la pobreza.

Nota: que si, que demà penjo quelcom millor més extens i no improvitzat i plagiat extret del primer que trobo.

Si apliquessim ara la República de Plató, molts polítics s’endurien una bona sorpresa. I molta gent de a peu quedaria tranquila.

Almenos tu tienes aquello que te mantiene alegremente en vilo. Pues parece que sin ello nada tenga sentido.

Cualquier muchacho de escuela puede amar como un loco. Pero odiar, amigo mío, odiar es un arte.

Ogden Nash

Realmente no sabía mucho de mujeres. No sabía mucho de nada en realidad.

Irvine Welsh a Trainspotting

Durant aquestes vacances, com crec que ja he esmentat en algun article anterior, em va sortir l’ocasió de treballar en un bolo d’una setmana en un altre restaurant (espero que el meu cap no llegeixi això). Com és evident, la feina d’un cambrer significa estar en contacte tota l’estona amb clients (aspecte que m’ha marcat molt i del que sorgeixen la majoria de reflexions de barra). És en això que un dia un client em va dir: nen, no et casis mai!

És un consell que havia sentit a dir sovint, però mai amb tanta passió com m’ho va dir aquell home. I no li vaig donar més importància.

Uns dies després, ja a la meva feina un altre client al que li estava descorxant (és diu així?) una ampolla de vi rosat (Cresta Rosa) després de portar-li un bitter kas i una cervesa (eren tres a taula) em va dir exactament el mateix: nen, no et casis mai! Sense motiu aparent.

I va ser en aquell moment en que vaig començar a donar-li voltes de la casualitat que en pocs dies, dos homes d’edats avançades (jubilats ja entrats en anys) em diguessin el mateix. Almenys em va sorprendre, i de fet, no em venia de nou, ja que és una idea que des de fa temps tinc present, però, com sempre dic quan trobi la persona especial segur que em pren el pèl per casar-nos. Dec ser així de calçasses.

I ja que estic parlant de consells, per omplir una mica l’article de la temporada us parlaré d’un consell que em van donar fa temps, el dia abans de començar a treballar, fa un any i uns nou mesos. El meu pare em va dir: tu, en el tabajo oír, ver y callar. És un consell que tinc en compte a vegades, però que recordo sempre. No hi ha cap altre consell que, li faci cas o no, recordi al peu de la lletra tan de temps després.

I a tu? Quin consell et va marcar?