Posted on 28/Octubre/2009 by anomenatinutil
Quizás el método consista en sólo eso. Dejar de preocuparse de todo antes de que ocurra y mientras tanto vivir del dinero público robado i dejar a un lado las cosas complicadas para gente mucho más lista para ello, pero tonta para ver dónde esta realmente la felicidad: en la calma.
Y olvidarme de aquellos sueños [...]
Arxivat sota: Paranoies maníaques, freak, telecos | Etiquetat: geek, mental, telecos | 6 Comentari »
Posted on 26/Octubre/2009 by anomenatinutil
M’espanta extraordinàriament pensar en l’efimeritat de les coses. Del nosaltres, de l’això, del jo.
Però intento deixar les coses en l’estat mínim en el que em sento segur, i provo de no donar-li més voltes de les necessàries (per evitar depre’s inútils i coses d’aquestes) i de pensar en la última vegada en la que vàrem [...]
Arxivat sota: Paranoies maníaques, Sol passar | Etiquetat: jo, mental, nostàlgia | 5 Comentari »
Posted on 12/Octubre/2009 by anomenatinutil
Haver-me d’acostumar a que els consells es moguin de manera unidireccional per a que després no siguin escoltats i que les penes es moguin a mitjes i a dures penes en la unidireccionalitat inversa no m’acaba de fer el pes.
I aplicar la norma del tu mismo con tu organismo sense cap preocupació extra no ha [...]
Arxivat sota: Fauna urbana, Paranoies maníaques | Etiquetat: gent, reflexions | 4 Comentari »
Posted on 1/Octubre/2009 by anomenatinutil
Fart de la mare que va parir Fourier i el pare que el va engendrar, em podreu trobar a cavall (a galop) entre el tren més llarg del món i les antenes dels terrat, sempre dipols, és clar. No em volgueu complicar els coses.
Doncs penjat a les antenes, com un monigote del penjat qualsevol, però [...]
Arxivat sota: Paranoies maníaques, telecos | Etiquetat: jo, telecos | 5 Comentari »
Posted on 24/Juliol/2009 by anomenatinutil
Aparto el Pueblo y enciendo la luz. Me vienen a la mente recuerdos en forma de consejos que no he seguido, por supuesto. ¿Qué sería del sueño de la vida entonces? Escuchando ruido de una pantalla. Molestando con ella y escribiendo sin sentido que no cuenta lo que quiero decir. Ni tan siquiera yo lo [...]
Arxivat sota: Paranoies maníaques, Sol passar | Etiquetat: gent, jo, nostàlgia | 3 Comentari »
Posted on 11/Juliol/2009 by anomenatinutil
Creo que hoy voy a ser una excepción y voy a escribirlo.
I l’últim fràcas ja va ser l’últim?
Y tiene que ser malo de cojones lo que tenemos que escondernos si estamos tan callados.
Porque si supieras la verdad no estaria escribiendo esto i quizás no estaria tan harto ni tan infeliz.
Y quizás contigo seria como cualquier [...]
Arxivat sota: Paranoies maníaques, Sol passar, Surrealista | Etiquetat: gresca | 2 Comentari »
Posted on 8/Juliol/2009 by anomenatinutil
I entonces ambos enloquecieron y vivieron felices i comieron perdices envenenadas con las que se atragantaron el resto de sus vidas.
FIN
Arxivat sota: Paranoies maníaques, Surrealista | Etiquetat: mala llet, nostàlgia | 1 comentari »
Posted on 4/Juliol/2009 by anomenatinutil
Ara que estem en companyia i en confiança, i que no tinc massa temps per acabar d’escriure això abans la soledat d’avui pateixi un game over parlarem una mica abans de marxar com una mena de repte per a la prosa espontània i a la velocitat del dits. Amb el temps que queda m’agradaria parlar [...]
Arxivat sota: Paranoies maníaques, Sol passar | Etiquetat: jo, mala llet | 6 Comentari »
Posted on 24/Juny/2009 by anomenatinutil
La persona prudent és aquella que no fa les coses ni per excés ni per defecte.
La persona enamorada resta idiotitzada durant el procés.
La persona inspirada escriu de coses que se li acudeixen i que a ella li semblen genials i que mantenen certa cohesió unes amb altres.
La persona sense musa escriu a trossos curts sense [...]
Arxivat sota: Fauna urbana, Paranoies maníaques | Etiquetat: Frases, gent, reflexions | 7 Comentari »
Posted on 9/Juny/2009 by anomenatinutil
La vida no és més que un recull de fracasos que ens fan rebaixar una mica, a cada un d’ells, l’alçada dels nostres somnis d’infància.
Això que, amb tota l’alegria del món (sense ironia), a veure on queda el llistó que em vaig ficar de petit.
Arxivat sota: Paranoies maníaques | Etiquetat: reflexions | 3 Comentari »