A la merda. No penso ser més el que s’aparta per a que la gent passi. I m’és igual quin dels dos pot tenir més cara d’amargat, o quin dels dos està més borratxo. Ja he canviat la cara després que la immediatesa del comiat m’atordís, i penso aplicar el que fins ara han fet amb mi: la filosofia del viu i no deixis viure; sense preocupació, doncs ara, com a mínim, em corresponent per just dret d’igualtat, 3000 anys de glòria.
I si no et sento venir, és perquè vaig escoltant la cançó del dia (o la seva segona part).
Arxivat sota: Sol passar | Etiquetat: mala llet, mental
No penso ser més el que s’aparta per a que la gent passi. I m’és igual quin dels dos pot tenir més cara d’amargat, o quin dels dos està més borratxo.
De mi tmpc si soc el que va mes burraxu
? XDDD
<3 teleco
cuidat XD
Avui “A la merda” sona be.
Avui la mala llet encaixa.
Dema sera un altre dia.
En comtpes d’anar a millor amb la terapia del blog em sembla que vas a pitjor.
I allò de si somrius a la vida, la vida et somriura?
Pons: això de somriure a la vida i ella et somriurà és mentida.
A la vida no se li pot somriure, inutil.
Quina colla de ressentits…
Pot ser que a tu et somrigui la vida, Pons, pero no t’imaginis que aixo seria perque tu li hagis somrigut. La vida es d’aquelles coses que no es poden controlar.
Anims per tohom que crec que els comentaris del bloc son tots una mica tristos, aixi que el millor es un bon somriure a la cara i ben gran. Jejejeje