Hi ha moltes coses que s’obliden inconscientment, però que a la llarga ens evoquen records que teniem amagats, que ja no haguessim recordat sense la petita empenta d’una olor, una imatge, un tacte, un gust…
I últimament em passa sovint. Vaig pel carrer i no puc evitar sentir l’olor d’aquell perfum, aquell que feia uns mesos odiava i evitava perquè no m’agradava el que recordava, però que ara, sembla que s’hagi estilitzat i que fa que recordi el mateix, però des d’un punt de vista diferent. Com recordant ara, les millors estones dels moment més tèrbols.
Arxivat sota: Paranoies maníaques
![Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]](http://baladre.net/images/catablocspetit.gif)
Es una de les coses bones dels perfums: a vegades, fins i tot pots “sentir” el passat com si fos el present.
No tots els records son bons, es clar, pero jo personalment crec que aixo no importa tant. Igualment, el passat ja ha passat, no hi ha res a fer! Jo per exemple coneixo un perfum que em fa pensar en la mort, pero per aixo no em sembla que seria millor que no pugues tornar a viure coses del passat amb l’ajuda d’unes traces sensorials.